Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.

Conflictes del Canal d'Urgell (1853-1963) / per Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 35 (2021) , p. 3-18: il.
Bibliografia.

Valeri Serra i Boldó i la societat Canal Urgel SA / per Esteve Mestre i Roigé (amb la col·laboració de Ton Solé)
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 32 (2019) , p. 3-16 : il.

Canal d'Urgell. Oposició a la seva construcció (1853). Petició de concessió a perpetuïtat del canal (1857). Un intent de desfer-se del canal (1866) / per Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 32 (2019) , p. 65-83 : il.

Els Conflictes del Canal de l'Urgell (1956-1963) / per Esteve Mestre i Roigé i Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 31 (2018) , p. 5-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

1923. El darrer intent per fer navegable el Canal d'Urgell / per Esteve Mestre i Roigé i Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 30 (2017) , p. 3-18 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Vida i mort dels arbres dels canals d'Urgell / per Esteve Mestre i Roigé i Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 29 (2016) , p. 3-24 : il.
Notes a peu de pàgina.

Cambio agrario, uso del suelo y regadío : el impact del Canal de Urgell, 1860-1935 / Josep-Maria Ramón-Muñoz
Ramón i Muñoz, Josep Maria


En: Historia agraria. Murcia, 59 (Abril 2013), p. 43-94 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

Aquest treball analitza l'impacte de l'expansió del regadiu en l'agricultura espanyola entre intervinguts del segle XIX i primer terç del segle XX. A partir del cas del Canal d'Urgell, la major infraestructura hidràulica per a usos agrícoles realitzada en l'Espanya del segle XIX, explora les conseqüències que aquesta construcció va tenir sobre l'ús del sòl agrícola. Les dades disponibles mostren que la irrigació no va aconseguir alterar significativament l'estructura de cultius dels territoris del pla d'Urgell (Catalunya occidental). Al final del període, els cultius tradicionals van seguir acaparant el major percentatge de la superfície regada. Sense negar la importància d'altres factors, aquest article suggereix que la falta d'un cabal d'aigua suficient va ser una de les principals limitacions per a un major desenvolupament de cultius intensius i de productes de major valor afegit.

Notes sobre la presència de lo nostre canal en literatura / Anna Llovera Juncà
Llovera Juncà, Anna


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 4 (2013) , p. 43-48 (Estudis) 
Resums en català i anglès.

Si abans de l'arribada de l'aigua l'Urgell era un gran ermot, amb la construcció del canal semblava consolidar-se com a lo graner d'Espanya. Dues dates ens informen, en un àmbit literari i musical, de l'impacte d'aquest canvi: 1878 i 2011. Dates que posen de manifest que la literatura, com ja apuntava Benjamin Constant, no és aliena a la realitat, sinó que es deu a tot. Perquè, en definitiva, "descriure-la com un fenomen aillat no és descriure-la".

El projecte del Subcanal o Canal Auxiliar d'Urgell. Projectes i oposició (1924-1929) / Esteve Mestre Roigé
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 4 (2013) , p. 21-32 (Estudis) 
Resums en català i anglès.

La història del Canal i la posterior del Subcanal representa l'esforç i la voluntat dels urgellesos per millorar el seu estatut social, però sense poder arribar mai a decidir, sembre empenyent el carro. El projecte sempre l'acabaran duent a terme "uns altres".

Lluita pagesa i polítiques de reforma a la zona regada pel canal d'Urgell (1931-1936) / Jaume Barrull Pelegrí
Barrull i Pelegrí, Jaume


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 4 (2013) , p. 9-20 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La proclamació de la Segona República va permetre i estimular un ampli moviment de reforma encaminat tanta a la resolució de vells problemes com a la democratització de les institucions socials i polítiques. En aquest marc, a l'àmplia zona regada pel Canal d'Urgell es va generar un doble conflicte: la democratització del Sindicat de Regats (...), i el boicot al pagament del novè que (...) cobrava la Societat Canal d'Urgell. Tots dos moviments van significar un factor de ruptura important amb les dinàmiques socials i polítiques d'unes comarques amb una moderada tradició de lluites socials i on les velles estructures caciquistes conservaven bona part del poder tradicional i de la seva influència. Així, si la reforma i democratització del Sindicat va ser, principalment, un moviemnt limitat a l'estructura organitzativa dels mateixos regants, la lluita contra el novè va acabar implicant altres actors i va presentar uns trets molt més radicals ja que, en bona mesura, va ser un moviment impulsat pel Bloc Obrer i Camperol.